ESPRESIÓN DE LA RELLACIÓN TEMPORAL

Nesta tema trataremos d'amosare las miyores formas d'espresión cuandu dous ou más feichos tienen dalgún tipu de rellación temporal.

1º Feichos qu'asoceden al mesmu tiempu: Pa eillu empregaremos las sigientes espresiones:

al mesmu tiempu, a la que, de la que, a la vez (que), al empar (que), mentantu, cuandu, al + infinitivu, xerundiu.

Xanta y, al mesmu tiempu, escueita la radiu
A la que xanta, escueita la radiu
De la que xanta escueita la radiu
A la vez que xanta escueita la radiu
Al empar que xanta escueita la radiu
Mentantu xanta escueita la radiu
Cuandu xanta escueita la radiu
Al xantare escueita la radiu
Xanta escuitandu la radiu

Nun faz falta dicire que se puede camudare l'orde: Al mesmu tiempu que xanta escueita la radiu. Escueita la radiu de la que xanta, ect.

2º Feichos qu'asoceden l'unu inmediatamente dimpués del outru:

darréu, llueu, ensigida, nu intre que (en el momento que hubo...), namás, dempués, dimpués, al finare, acabare de + infinitivu, nun acabara de + infinitivu, nun facere más que + infinitivu.

Escuitóu la radiu darréu de xantare
Llueu de xantar escuitóu la radiu
Ensigida de xantare, escuitóu la radiu
Nu intre que xantara, escuitóu la radiu
Namás xantar escuitóu la radiu
Dempués de xantar escuitóu la radiu
Al finare de xantar escuitóu la radiu
Acabóu de xantare y escuitóu la radiu
Nun acabara de xantare y escuitóu la radiu
Nun fizu más que xantare y escuitóu la radiu

Cumu nel casu anterior, puede camudase la costrución: xantóu y, darréu, escuitóu la radiu. Escuitóu la radiu namás xantare, etc.

3º Siñalare qué feichu asocedióu enantes:

enantes, enantias, al entamare, a lu primeiru, a lu postreiru.

Enantes / Enantias d'escuitare la radiu xantara (había comido)
Él xantara enantes / enantias d'escuitare la radiu.

Si amás queremos espresare l'orde d'una riestra feichos, podemos dicire:

A lu primeiru xantóu, dimpués escuitóu la radiu y a lu postreiru salióu a paseyare.